descobrint monjuic

• En direccio al musseu Etnologic, vam trobar una petita font, la Font del  Gat. Aqueta flnt es coneguda per aquest nom per la seva canço,"baixan de lafont del gat". Aquesta es la seva lletra:Al cor de Montjuic hi ha una fontana on el jovent alegrement hi riu...
  i fins el músic n'ha fet una sardana cantant: La Marieta de l'ull viu. La Font del Gat, de molts és estimada i les noies hi van amb l'aimador i s'hi trobem a grat, tot fent brenades recordant els amors de la cançó.
• Despres d'estar a la font vam baixar per el passeig de Santa Mandrona i vam arribar al Teatre Grec, tot i que no vam poder entrar. Aquest teatre no rep el seu nom perque existes en la epoca grega, hi ha que va ser construit el 1928. Desde el final de la guerra civil, aquest recinte no va tornar a ser utilizat. El 1976 el teatre va ser reaniagurat amb el primer Festival Grec, l'exit del qual va fer que exceptuan el 1978 el festival fos programat per cada any entre el juliol i el agost; d'aqui el seu nom. Actualment, al teatre es continua festejan el Festival Grec. Aquest teatre tambe comte amb uns jardins, els Jardins del Teatre Grec.
• Sortint del teatre, vam tornar pel mateix camí per on vam arribar, per l'avinguda de l'Estadi cap als jardins de Mossèn Cinto, deixant enrera la Fundació Miró. Joan Miró va ser un pintor, escultor i grabador, considerat un dels màxims representants del subrrealisme. El creador de la idea de la fundacio Mirò va ser el mateix Joan Mirò, pero l'arquitecte que o va construir va ser Josep Lluís Sert, un amic de Mirò. L'edifici va ser construit al 1975. Les expocicions de la fundacio son els quadres de Mirò, començan desdel els seus primers esborranys fins al seu ultim cuadre.